L'Església

Situada en l’ala sud trobem l’església, respon a la tradició tard-medieval d’esglésies conventuals, de planta quadrangular, d’una sola nau i capelles entre contraforts ja preexistents, sense creuer i que està dins de la tipologia tradicional i característiques del gòtic valencià. Amb profund presbiteri i ampli cor als peus del temple. Presenta dos accessos, el primer dóna a l’exterior, que dóna a la plaça, amb una porta gòtica de sòbria eixecució a base de motlures i baquetones, seguint l’esquema típic d’estructura ogival motlurada. Sobre la porta apareix una peanya que soportava una imatge de Santa Maria, hui desapareguda. La segona d’accés al claustre.

La primitiva església del segle XIV, era d’estil gòtic, amb cinc arcs diafragmàtics apuntats que la dividien en trams i la coberta de la qual era a dos aigües. En el segle XVIII es realitza una transformació en l’església segons el gust barroc, per al que es va procedir al derrocament de part dels arcs per a recréixer-los en altura i cobrir la nau per mig de volta de canó amb llunetes. En el costat de l’Epístola es trobava la capella de la Mare de Déu de la Salut, construïda en el segle XVIII, de la que únicament es conserva la porta sobre la qual es desenrotlla l’anagrama de la Mare de Déu. Les capelles laterals foren el lloc triat per Ausias March com a túmul funerari de les seues dos dones, Isabel Martorell i Joana Escorna.

En la capçalera destaca un ampli presbiteri rectangular en què obrin dos accessos, un a cada costat, que donen pas a dos xicotetes sales que flanquegen el Transagrari. Este presenta planta quadrangular i està cobert per una cúpula amb llanterna, amb decoració barroca de motius vegetals. El paviment és de taulellet valencià del segle XVI.

Als peus de l’església se situa el cor, en la part baixa trobem dos trams, un dels quals està delimitat per dos arcs rebaixats. Entre estos es desenrotlla una volta d’arestes flanquejada per altres dos arcs també rebaixats, que emmarquen els accessos a l’església, els quals baixen en capitells amb l’escut del primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó, decorats amb motius figuratius, vegetals i pastorils.

El cor alt de planta rectangular, està cobert per una volta estrelada amb llunetes que estaven decorats amb pintures i veneres en els cantons. També apareixien decorats les mitjacanyes que es distribuïxen per la volta.

Continuar visita: La Custodia
Història  
   
  Sant Jeroni de Cotalba  
  Pòrtic d’entrada
  Poblat morisc
  Torre Major o de les campanes
  Fatxada principal
  L’Església
  La Custodia
  Cuina i forn
  Claustre
  Sala Capitular
  Almàssera
  Fra Nicolau
  Cavallerissa
  Jardins romàntics
  Aqüeducte
  Sitja i cup
   
  Multimèdia  
   
  Notícies  
   
 Visites  
   
  Celebracions  
   
  Enllaços  
   
  Com arribar  
   
  Contactar  
   
  Página en facebook del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Perfil en Twitter del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Perfil en Instagram del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba
Canal de en Youtube del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Perfil en TripAdvisor del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Galeria en Flickr del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba
Perfil en Pinterest del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Página en Linkedin del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Artículo de Wikipedia del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba
 
     
   
 
Avís Legal