Fra Nicolau

Sant Jeroni de Cotalba albergava entre els seus murs un ric patrimoni artístic, que es dispersà després de la desamortització. Aixi les obres pictòriques van ser traslladades al museu de Belles Arts de Valencia i altres objectes com la custòdia van passar a la col.legiata de Gandia, l’òrgan a les Escoles Pies de la mateixa localitat, la campana gran anà a Xeresa i la imatge de la Mare de Déu de la Salut va ser portada a l’església de Ròtova.

Les pintures de Sant Jeroni de Cotalba: Fra Nicolau Borràs (1530–1610)

Artista que desenrotllà la seua obra pictòrica a lo llarg del segle XVI i que representa un dels millors exemples de la pintura monàstica valenciana.

Naixcut en Cocentaina, des de molt prompte demostra el seu interés per la pintura i una clara vocació eclesiàstica, compaginant els dos aspectes a lo llarg de la seua vida. La seua estància en Valencia li va permetre entrar en contacte amb les noves corrents artístiques, a més de relacionar-se amb artistes de reconegut prestigi, entre els que destaca Joan de Joanes, a qui ell mateix es referia com “el meu preceptor i el meu volgudíssim mestre”.

Entre estos encàrrecs trobem va realitzar un gran número de retaules per a distintes esglésies i convents en Cocentaina, Oriola, Alacant, Ibi, Ontinyent i Aldaia entre altres. D’entre ells podem destacar: el Retaule de les Ànimes de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari en Alacant i el Sant Nicolau de Bari de l’Església parroquial de l’Assumpció de Santa Maria en Cocentaina.

Però poc de temps després va ser cridat pels monjos jerònims de Cotalba per a realitzar el retaule major de la seua església. Durant la realització del mateix va permanéixer en el monestir, ingressant en l’orde en l’any 1575. Ja com a monjo jerònim va concloure el retaule i va realitzar un gran número d’obres per al monestir, sense deixar de rebre encàrrecs externs, que proporcionaven ingressos al cenobi.

Retaule major de Cotalba

El retaule era de grans dimensions i constava de catorze taules. En l’espai central hi havia una escultura, de grandària un poc major al natural, de Sant Jeroni. En les portes del Sagrari estaven pintats en l’anvers Sant Pere i Sant Pau, en el revers Sant Vicent Ferrer i Sant Joan Batiste. En el carrer lateral, a l’esquerra de la figura central, estava la taula de la Coronació d’Espines que respon a la descripció que l’evangeli fa de l’escena. En el carrer de l’altre costat estava la taula El Carrer de l’Amargor.

En el cos superior en el centre apareix la Crucifixió, a la dreta l’Espoli de Crist en el Calvari i a l’esquerra el Davallament de la Creu. En l’àtic estava la taula de la Resurrecció del Senyor i en el timpà del frontó superior Crist i Déu Pare, que té forma semicircular i havia de ser l’acabament del retaule.

En la predela apareixen representades el Sant Sopar en la part central, a la seua dreta estaria l’Oració en l’Hort i a la seua esquerra la Flagel.lació. A este conjunt pertanyen també altres taules que suposem que havien d’estar en el basament, de format apaïsat i que representaven als Evangelistes. (Hipòtesi de disposició segons F. Benito).

Obres realitzades per a Cotalba

Després de la finalització del retaule major va realitzar altres retaules per a les capelles de l’església. D’entre ells cal destacar el retaule de Santa Anna del que únicament es conserva la taula central en què es representa La Sagrada Família, considerada una de les obres de major qualitat en la seua producció.

També va realitzar pintures per a diferents estades del monestir, així cal assenyalar el grup de quatre grans llenços per a Les Estacions del claustre baix. Els temes representats eren L’Anunciació, L’Adoració dels Pastors, L’Adoració dels Mags i la Coronació de la Mare de Déu.

En la Sala Capitular havia un retaule del què únicament s’ha conservat la taula central en què es representava el Pentecostés.

L’única obra que hui es conserva en el seu lloc original és El Sant Sopar, que es troba en el que ara coneixem com a Almàssera, però que originàriament era l’estada reservada per al refectori. Es tracta d’una grisalla realitzada al tremp


Continuar visita: Cavallerissa
Història  
   
  Sant Jeroni de Cotalba  
  Pòrtic d’entrada
  Poblat morisc
  Torre Major o de les campanes
  Fatxada principal
  L’Església
  La Custodia
  Cuina i forn
  Claustre
  Sala Capitular
  Almàssera
  Fra Nicolau
  Cavallerissa
  Jardins romàntics
  Aqüeducte
  Sitja i cup
   
  Multimèdia  
   
  Notícies  
   
 Visites  
   
  Celebracions  
   
  Enllaços  
   
  Com arribar  
   
  Contactar  
   
  Página en facebook del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Perfil en Twitter del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Perfil en Instagram del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba
Canal de en Youtube del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Perfil en TripAdvisor del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Galeria en Flickr del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba
Perfil en Pinterest del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Página en Linkedin del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba Artículo de Wikipedia del Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba
 
     
 





 
 
Avís Legal