Refectori

Es troba situat en l’ala de ponent, amb forma rectangular i estructurat amb arcs paral·lels.

Es troba situat en l’ala de ponent, amb forma rectangular i estructurat amb arcs paral·lels. Correspon a la primera època de l’edifici, estava realitzat amb arcs de rajoles a cara vista, guardant la similitud amb els claustres mudèjars. Originalment estava cobert per una teulada amb caiguda a dos aigües. Les parets del refectori, arriben en alguns punts a 1,70 metres de grossor, la qual cosa ens fa pensar en un concepte inicial de fortalea.

A inicis del segle XVIII, el refectori rep una sèrie de millores, s’enllosa amb rajoles, es substituïx l’aiguamanil per un nou de pedra i es col·loquen unes vidrieres. Hi havia també set taules llargues de ciprers i un púlpit per al frare lector. En 1773 el refectori serà reformat per uns monjos italians, estos consistiren en construir una falsa revolta de canó, amagant la volta inicial i els arcs bicroms gòtic-mudèjars de la primera època. També s’elimina l’aiguamanil i es col·loca una pila d’aigua de pedra, que servix de llavatori, que és la que hui en dia es conserva. En el segle XIX es col·locaren les vidrieres.

La família Trenor també realitzarà, després d’adquirir l’edifici després de la desamortització de 1835, una sèrie de millores en esta sala per a convertir-la en un saló de cerimònies. Construiran un fumeral rematat amb el bust del Pare Etern i una escala imperial, del qual el seu disseny s’inspira en el de l’escala àuria de la catedral de Burgos, per a unir el refectori amb la sala d’armes de la planta superior.

En l’arrancada d’esta escala s’aprecien dos lleons, símbol de l’orde jerònima. De la mateixa manera obriran el refectori a l’exterior per a comunicar-ho amb el magnífic jardí d’estil romàntic francés que la família encomanarà al prestigiós arquitecte-paisatgiste Nicolau Forestier.