Història

Un grup d’eremites assentats en la plana de Xàbia, funden en 1374 un cenobi Jerònim.

Comprar entrada

Per a comprendre la història de Sant Jeroni de Cotalba, és necessari retrotraure’s fins a mitat del segle XIV, quan un grup d’eremites assentats en la plana de Xàbia, funden en 1374 un cenobi Jerònim, per a això van visitar al Papa Gregori XI, qui va autoritzar la creació d’este monasteri.

Esta fundació va ser patrocinada pel senyor Alfons d’Aragó, duc de Gandia i marqués de Dénia, nét del rei Jaume II, qui passarà a la història amb el nom d’Alfons el Vell.

En 1387 este monasteri és assaltat per pirates barbarescos i tots els monjos són seqüestrats. El duc Alfons paga un enorme rescat de 2100 doblons per la seua vida.

Davant del temor dels monjos per tornar al seu domicili, en 1388 Alfons el Vell compra el llogaret de Cotalba als musulmans que allí vivien i fa donació d’este terreny a la comunitat jerònima de Xàbia per a que es traslladen a allí.

Serà Pere March, pare del poeta valencià Ausiàs March, el qual, com a majordom del duc, siga enviat, segons la crònica del Pare Castillo, per a compondre l’obra, idear-la i dispondre-la, si bé hui en dia desconeixem si els plans de l’edifici són realment de March o si tan sols va exercir com a procurador del duc en el transcurs de les obres.

Esta estreta relació dels March amb Cotalba queda manifesta amb l’edificació d’una capella en l’església i el soterrament de diversos dels seus membres en la mateixa.

A cavall entre la llegenda i la història es creu que en el monasteri va predicar Sant Vicent Ferrer, qui va lloar, en alguns dels seus sermons, la figura del Sant Jeroni.

La vitalitat religiosa i espiritual d’esta comunitat, es reflectix en la fundació, en 1390, d’un monasteri en la Vall d’Hebron, en Barcelona, i en la fundació, en 1401, del monasteri de Santa Maria de la Murta, prop d’Alzira.

Ampliar informació

En 1424 es produïx la donació definitiva d’Alfauir i Rafalet de Bonamira, senyorius que, junt amb moltes altres donacions, havien sigut llegats per Alfons el Vell en el seu testament.

A estos senyorius s’afegiran el d’Orriols, provinent de l’herència de Pere Orriols en 1475, i el de Tavernes Blanques, adquirit en 1515.

Durant el segle XVI, Sant Jeroni contarà amb la protecció dels ducs de Gandia, els Borja, sent la duquesa Maria Enríquez la principal protectora del monasteri.

A finals d’este segle, en 1586, el rei Felip II realitza una visita d’uns quants dies acompanyat per l’hereu i per la seua volguda filla Isabel Clara Eugènia. Una nova visita real es produïx amb motiu de l’enllaç de Felip III amb la reina Margarita.

Estes visites són fidel reflex de la protecció que els monarques van brindar a l’orde jerònima des dels seus inicis, especialment la dinastia dels Àustries.

Anteriorment, també els reis d’Aragó van afavorir a l’orde i a Sant Jeroni de Cotalba, perquè Martí l’Humà i Ferran el Catòlic, van realitzar numeroses donacions i exempcions d’imposts.

A lo llarg del segle XVII, i molt especialment en el transcurs de la centúria següent, s’observa una relaxació de les costums entre els membres de la comunitat; que desemboca en la reforma del govern del monasteri en 1743.

Un fet singular succeïx en 1751, quan, afligits els monjos per una epidèmia, s’encomanen a la Mare de Déu de la Salut d’Onil, a la que fan transportar fins al mateix monasteri. Tan decisiva en la curació és la intercessió de la Mare de Déu per als monjos, que li van construir una capella i esta advocació de Maria es va convertir en la patrona de Ròtova.

Esta crisis moral i espiritual és reflex de la crisi general que patix el monasteri en el segle XVIII. A pesar de les millores arquitectòniques, la situació econòmica no és tan pròspera com cabria esperar i es recorre a l’arrendament de censos i primícies.

La crisi del segle díhuit afecta a tots els àmbits monàstics, des del decaïment econòmic fins a l’aparell ideològic que mantenia el statu quo dins de la societat.