Aqüeducte
Consta de 5.800 metres de longitud i és de estil gòtic valencià. Fon financiat per la duquessa de Gandia.
La construcció de l’aqüeducte té el seu orige en els problemes d’abastiment que plantejava la font de Canelles, donada al monestir a finals del segle XIV, problemes que es van vore un segle després solucionats per la donació d’un particular de la font de Batlamala.
Per a salvar la distància de 5.800 metres que hi ha entre la font i el monestir, l’aigua es va canalitzar en eixos primers trams per mig de tubs ceràmics, per a desenrotllar-se l’aqüeducte en la part més pròxima al monestir salvant el desnivell topogràfic.
Així l’aqüeducte es dividix en dos altures, la inferior del segle XIV, amb arcades apuntades realitzades en rajola i la superior dels segles XV i XVI, amb la mateixa tipologia d’arcs però més xicotet amb el mateix tipus de fàbrica, mentres que en les proximitats al monestir la fàbrica és massissa, únicament interrompuda per la porta que dóna pas al jardí.
