Claustre inferior
Element vertebrador de qualsevol conjunt monàstic, eix al voltant del qual es distribuïxen les diferents dependències.
Element vertebrador de qualsevol conjunt monàstic, eix al voltant del qual es distribuïxen les diferents dependències.
En Sant Jeroni trobem quatre galeries de dos plantes superpostes, la part inferior és coetànea als inicis del monestir, segles XIV i XV, mentres que les galeries superiors es realitzen en diferents etapes entre els segles XV i XVIII.
En els claustres inferior i superior es desenrotllen set voltes de creueria, en cada una de les galeries, més una per cada àngul.
En el claustre inferior, trobem la particularitat que tant els nervis de les voltes com els arcs apuntats estan realitzats amb rajola i morter de calç, a la manera mudèjar, combinant-se el color propi de la rajola amb el blanc creant un joc de bicromia que dóna un caràcter singular. Les arrancades dels arcs i les claus estan realitzats en pedra. Es tracta d’un espai obert amb nervadures.
En l’àngul sud-est sobreïx una singular escala helicoidal d’estil gòtic-flamíger i junt amb ella s’observa un espai remarcat amb motlura, vestigi de la situació d’una de les pintures de Les Estacions que va realitzar el Pare Borrás, les altres tres pintures es localitzarien en la resta d’ànguls del claustre.
Les quatre galeries formen un pati central anomenat, Pati dels Tarongers, en el que es troba una cisterna amb 24 xicotetes fontetes, manada construir per María Enríquez de Luna en el segle XVI, que emmagatzemava l’aigua, i un pou que data de l’orige del monestir.
La decoració vegetal d’este pati, consta de tarongers, una palmera datilera de 19 metres d’altura i dos de menor dimensió, tot això emmarcat per tanques.
