Església
Situada en l’ala sud trobem l’església, respon a la tradició tard-medieval d’esglésies conventuals.
Situada en l’ala sud trobem l’església, respon a la tradició tard-medieval d’esglésies conventuals, de planta quadrangular, d’una sola nau i capelles entre contraforts ja preexistents, sense creuer i que està dins de la tipologia tradicional i característiques del gòtic valencià. Amb profund presbiteri i ampli cor als peus del temple.
Presenta dos accessos, el primer dóna a l’exterior, que dóna a la plaça, amb una porta gòtica de sòbria eixecució a base de motlures i baquetones, seguint l’esquema típic d’estructura ogival motlurada. Sobre la porta apareix una peanya que soportava una imatge de Santa Maria, hui desapareguda. La segona d’accés al claustre.
La primitiva església del segle XIV, era d’estil gòtic, amb cinc arcs diafragmàtics apuntats que la dividien en trams i la coberta de la qual era a dos aigües. En el segle XVIII es realitza una transformació en l’església segons el gust barroc, per al que es va procedir al derrocament de part dels arcs per a recréixer-los en altura i cobrir la nau per mig de volta de canó amb llunetes.
En el costat de l’Epístola es trobava la capella de la Mare de Déu de la Salut, construïda en el segle XVIII, de la que únicament es conserva la porta sobre la qual es desenrotlla l’anagrama de la Mare de Déu.
Les capelles laterals foren el lloc triat per Ausias March com a túmul funerari de les seues dos dones, Isabel Martorell i Joana Escorna.
En la capçalera destaca un ampli presbiteri rectangular en què obrin dos accessos, un a cada costat, que donen pas a dos xicotetes sales que flanquegen el Transagrari. Este presenta planta quadrangular i està cobert per una cúpula amb llanterna, amb decoració barroca de motius vegetals. El paviment és de taulellet valencià del segle XVI.
Als peus de l’església se situa el cor, en la part baixa trobem dos trams, un dels quals està delimitat per dos arcs rebaixats. Entre estos es desenrotlla una volta d’arestes flanquejada per altres dos arcs també rebaixats, que emmarquen els accessos a l’església, els quals baixen en capitells amb l’escut del primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó, decorats amb motius figuratius, vegetals i pastorils.
El cor alt de planta rectangular, està cobert per una volta estrelada amb llunetes que estaven decorats amb pintures i veneres en els cantons. També apareixien decorats les mitjacanyes que es distribuïxen per la volta.
