Sala d’Armes

L'estança fon construïda en el segle XVII. En el seu origen va ser una sala tancada i no existia la porta que comunica amb el refectori.

L’estança fon construïda en el segle XVII. En el seu origen va ser una sala tancada i no existia la porta que comunica amb el refectori, només es podia accedir a l’estada per la porta que la comunica amb el claustre. Es creu que originàriament va ser un despatx o una sala d’estudi, per trobar-se junt a l’arxiu i la biblioteca que posseïa el monestir.

En el segle XIX és transformada en una sala d’armes per la família propietària i s’obri una altra porta per a comunicar-la amb el refectori. El sòl és l’original del segle XVII però el treginat de fusta del sostre i la llum van ser afegits amb posterioritat, en el segle XIX.

En la sala destaca un magnífic sitial de fusta amb l’escut del rei Felip II. Va ser la família propietària del monument qui ho va manar esculpir en el segle XIX, en record de la visita real al monestir per part del monarca de la dinastia dels Àustries que li va concedir el títul de “Real” al monestir.

Al costat de la porta d’entrada al claustre es poden observar dos cadires pertanyents al cor de l’església major. Són dos peces magistrals elaborades en fusta que daten del segle XVIII. Al costat de la porta d’eixida al refectori pengen dos estendards de l’orde de Malta.

En la sala també es poden observar diversos escuts que ornamenten l’estada: un escut del rei Felip II, un altre de la Corona d’Aragó, i al costat del sitial, un escut dels Centelles, família nobiliària valenciana.