Rehabilitació

Sant Jeroni de Cotalba és un monument de grans dimensions, 14.500 m² construïts en una àrea emmurallada de 64.000 m².

El Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba és un monument de grans dimensions (14.500 m² construïts en una àrea emmurallada de 64.000 m²) que requerix d’una constant conservació, rehabilitació i restauració per part de la família propietària, objectiu principal del qual és la rehabilitació integral del monasteri.

Des de la seua adquisició per la família Trenor en l’any 1845, després de la desamortització de Mendizabal, el monasteri ha sigut objecte de múltiples millores i constants obres de rehabilitació i conservació, sense les quals el monument no hauria arribat fins als nostres dies en les òptimes condicions de conservació en les que actualment pot ser contemplat.

Un detall que ajuda a apreciar i comprendre millor la dimensió del continuat esforç de conservació del monument és que en l’actualitat és u dels pocs monasteris de tota la Comunitat Valenciana, afectats per la desamortització de Mendizabal, que no ha hagut de ser sotmés mai a una reconstrucció total o parcial de cap de les seues estances en cap moment de la seua història. Tant és així, que hui en dia l’arquitectura original de cada estança del monasteri pot observar-se tal com fon concebuda, sense cap reconstrucció o reinterpretació actual.

En l’actualitat el monasteri porta a terme la tramitació, execució i desenrotllament de diversos plans arquitectònics d’actuació integral per a la rehabilitació gradual i successiva dels sectors i estances del monasteri que requerixen d’intervencions futures per a la seua bona conservació.

Tots els plans de rehabilitació estan dirigits i coordinats per l’arquitecte En José Manuel Barrera Puigdollers, professor titular de la Universitat Politècnica de València, en coordinació amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament d’Alfauir.

Diversos plans es troben actualment en fase d’execució i està programat que continuen executant-se en els pròxims anys, en distintes fases estipulades per orde de prioritat.

Els plans d’actuació són els següents:

Pla Especial d’Ordenació Territorial i de Protecció del Monasteri

(2015-2016, en tramitació). El document del pla especial de protecció (PEP) integra el catàleg, les fitxes de protecció, el buidat de fonts, l’arqueologia realitzada al mateix temps i el llibre de recomposició històrica del monasteri a partir de les dades referides. D’este pla especial es desglossen:

Anàlisi d’estabilització i actuacions urgents, del que es desglossa: Projecte d’estabilització i reforç estructural del cos sud i est del monasteri. (2016-2018, en execució). Es dividix en tres actuacions: estabilització del cos de l’Arma Christi (en execució), estabilització de l’actual capella Verge de la Salut (previst), abans sala capitular i estabilització del cos del cor de l’església (previst). Tots els plans estan ja autoritzats per la Conselleria de Cultura.

Projecte de recuperació dels cossos al nord del cenobi: Edifici de la seda o nou hospital de 1724, torre musulmana, antic molí, pòrtic dels pobres, capella i magatzems del molí. Plans informats per la Conselleria de Cultura amb esta seqüència.

A continuació es detallen, en ordre cronològic descendent, les actuacions de rehabilitació, restauració, conservació i construcció més importants desenrotllades en el monasteri des de la seua fundació fins a l’actualitat:

Memòria cronològica de rehabilitació i conservació del monasteri

  • 2019-2020: Intervenció en la capella de la Verge de la Salut per a la seua estabilització; intervenció en el cor i cos superior de cobertes, per a l’estabilització de l’església. Recuperació de l’edifici del nou hospital de 1724 i torre musulmana (totes estes actuacions estan ja informades per la Conselleria de Cultura).
  • 2019: Adequació i apertura al públic de l’antiga biblioteca del monasteri.
  • 2018-2019: Execució de la Fase I d’Estabilització. Rehabilitació del cos d’escales posteriors al ’“Arma Christi” per a la seua apertura a les visites en 2019. Subvencionat parcialment per la Conselleria de Cultura amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Alfauir.
  • 2017-2018: Redacció de projectes de desenrotllament del Pla d’Especial Protecció (PEP) del monasteri per a la seua execució per fases en tots els sectors i estances que requerixen d’una intervenció futura per a la seua bona conservació.
  • 2016: Localització i salvament arqueològic de les criptes principals del monasteri; descobriment de la cripta de la família d’Ausiàs March, amb estudi arqueològic i adequació per a les visites. Descobriment i salvament arqueològic de la cripta del capitul central de l’Església. Tot açò amb l’autorització i seguiment de la Conselleria de Cultura.
  • 2015-2016: Acondicionament del sòl de l’església per a la seua adequació com a centre d’interpretació, recepció de visitants i sala cultural, amb ajuda de l’Agència Valenciana de Turisme amb col.laboració de l’Ajuntament d’Alfauir. S’obrin les capelles laterals, fins a eixe moment tapiades i s’ubiquen reproduccions de les pintures de fra Nicolau Borràs en el seu emplaçament original, procedents del Museu de Belles Arts de València.
  • 2015: Adequació del claustre superior, el “pati dels lleons” i la sala d’armes per a la seua obertura a les visites. Estes estances són inaugurades i obertes al públic en maig de 2015.
  • 2014-2015: Rehabilitació integral del cos estructural de la torre del prior amb l’ajuda de la Diputació de València i l’Ajuntament d’Alfauir. La torre es troba ubicada en l’extrem sud-oest, al costat de la bassa agrícola i els jardins romàntics, en la part oest del monasteri.
  • 2014: Adequació i obertura del refectori per a la seua obertura al públic. L’estança s’obrí a les visites en juny de 2014.
  • 2008: Rehabilitació del cos de sitges o “sala garrofera” restaurada per a albergar la sala de projecció i interpretació del monasteri, amb l’ajuda de la Direcció General de Turisme d’Interior de la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament d’Alfauir.
  • 2005: Autorització el 26 de maig de 2005 del règim de visites al públic per part de la Conselleria de Cultura. El monasteri queda obert a les visites en maig de 2005 per mig d’acord amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
  • 2004: Projecte d’adequació de les zones visitables del monasteri per part de l’arquitecta María Domínguez Calabuig. Obres d’adequació, seguretat i il.luminació per a l’obertura al públic del monasteri. Rehabilitació de l’accés a l’almàssera des de la sala capitular per a la seua obertura a les visites.
  • 1994: El monasteri és declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) el 24 de maig de 1994 per mig del decret 93/1994 de la Generalitat Valenciana.
  • 1960: En esta dècada es realitza la rehabilitació i conservació de l’aqüeducte, tram gòtic en l’extrem nord-est del monasteri. Execució de les fonts que adornen la cisterna central del pati dels tarongers i del treginat forjat en ferro del pou, en el mateix pati.
  • 1940-1950: Rehabilitació del monasteri després de la guerra civil espanyola en què fon utilitzat com hospital militar, produint-se diversos danys en tot el conjunt. Les actuacions principals seran la restauració del claustre inferior, que havia quedat molt danyat, revertint-lo al seu estat original i suprimint el tapiat amb finestres per al seu ús com habitacions de l’hospital. Seran restaurades les portes amb decoració de fusta de moltes de les estances i es torna a moblar el monasteri, ja que durant la guerra desapareixen bona part dels quadres i mobles que ho decoraven.
  • 1910: En esta dècada es realitzen els jardins romàntics, el llac artificial i importants millores en l’interior del monasteri com el cobriment amb finestrals per a la millor conservació del propi claustre i de les seues escultures gòtiques i renaixentistes, quedant íntegrament resguardat de l’exterior. També es recompon l’actual capella de la Verge de la Salut, en estil neogòtic.
    1900: En esta dècada es realitzaren reparacions de danys en l’església i la modificació de la coberta del presbiteri. Es modernitzaren les canalitzacions i xarxes d’aigua.
  • 1890: En esta dècada s’incendia i destruïx l’antiga capella de la Verge de la Salut i la capella major, a conseqüència d’un llamp, demolint-se i danyant el presbiteri de l’església.
  • 1880-1881: Restauració de l’arcada de l’aqüeducte per part de Federico Trenor i Bucelli.
  • 1846: Adquisició del monasteri, les terres annexes i els drets d’aigua per part de Tomás Trenor Keating. Rehabilitació del monasteri després de ser adquirit per la família Trenor.
  • Altres actuacions constructives històriques (extretes d’Actes Capitulars)
    1820: Primera exclaustració del monasteri. Es realitza un inventariat de béns i efectes. Construcció de barandats per al dormitori noviciat, panda est alta, 4º nivell.
  • 1819: Notícies sobre obres en el noviciat.
  • 1815: Es realitzen les vidrieres per a la cel.la prioral i el refectori.
  • 1795: S’afegix el pòrtic adossat del pati dels tarongers sobre la fatxada original del segle XVII, component-la amb els arcs escarsers i eliminant la terrassa superior, cobrint-la per a compondre este pati.
  • 1790: Autorització per a realitzar obres en cinc cel.les.
  • 1786: Aiguamanil del refectori.
  • 1787: Afegit a la cel.la prioral. Ampliació dels accessos per a cavalleria. Porta major en la
    portelleta de l’extrem nord, que dóna al camí.
  • 1782: Col.locació del pis del claustre superior i talla dels florons dels arcs.
  • 1777: Tallada de la graderia del presbiteri per a ampliar l’accés a la capella lateral de la Verge de la Salut.
  • 1776: Enllosat de rajoles del refectori.
  • 1773: Renovació del refectori i del cor de l’església a càrrec d’uns monjos italians. Ampliació d’una obertura alta del cor.
  • 1768: Realització de cel.la al costat de la prioral, anterior del Pare Castillo.
  • 1765: Trasllat del cup baix procura.
  • 1762: Derrocament de voltes i canvi de cobertes en l’església que és alçada de 13,5 m. a 19,73 m.
  • 1758: Realització de la capella major al costat de la Verge de la Salut.
  • 1753: Realització de la capella de la Verge de la Salut en el pati sud‐est.
  • 1744‐1755: Reconstrucció del claustre panda nord en ruïna.
  • 1745: Gran terratrémol que arruïna part de l’edificació del monasteri, causant danys en l’església, la torre major i en la volta superior de la qual es desprén la primera rosca.
  • 1739: Prolongació de cel.les en la torre del prior i espais immediats. Construcció del nou noviciat. Derrocament de l’escala que puja al graner. Cel.la prioral sobre l’antiga infermeria. Prolongació de cel.les sobre la terrassa (espai baix coberta de l’ala oest).
  • 1737: Alçament del cos de l’est per a realitzar cel.les. (4º nivell).
  • 1731: Realització de la cel.la prioral en la primera planta de la torre del prior.
  • 1730: Realització de la cel.la del pare infant.
  • 1724: Derrocament de l’antic hospital interior i inici de la seua construcció al nord.
  • 1712: Elevació del molí per a emmagatzemar la seda.
  • 1711: Alçat del teulat del molí d’oli.
  • 1683‐1704: S’ordena escomençar els claustres superiors, panda nord i oest, amb treballs menors, però incorporant cert estil barroc després adaptat al neoclàssic. D’estes dates deuen datar les pintures de rajola fingida que es presenten per tot l’edifici, ara ocultes per pintura superposada.
  • 1703: Obres en el magatzem i l’almàssera.
  • 1702: Col.locació d’un pilar huitavat en l’almàssera actual per la ruïna de les voltes superiors. Probablement d’esta data és el reforç amb grans pilastres dels arcs paral.lels.
  • 1701: Elevació i ampliació del forn i molí i del pòrtic dels pobres.
  • 1693: Obra del claustre dels Germans de l’Escola; panda nord.
  • 1691: Cobriment dels claustres, que estaven de tela vana.
  • 1689: Construcció del transagrari per Francisco Padilla i de la capella major, hui derruïda.
  • 1683‐1698: Construcció de l’edifici atri de l’església com a contrafort.
  • 1644: Gran terratrémol que destruïx part de l’edificació.
  • 1639: Gran terratrémol en la zona que destruïx distintes parts del monasteri.
  • 1578: Col.locació del retaule del pare Fra Nicolau Borràs sobre l’absis actual.
  • 1515‐1520: Inici de la transformació de l’absis poligonal a l’actual, ampliant l’altura de l’absis. Realització d’arquets perimetrals d’il.luminació (5+7+5).
  • 1504-1510: Realització del claustre superior renaixentista, panda Est. (Pere Compte, Joan Corbera i Francesc Baldomar). Marques: tubillons cilíndrics intersectats en la part alta del marc; caragol en capitell, ungleres en tamborils, i especejament en secció de cortines laterals de portons, coincidents en la col.legiata de Gandia, Cotalba i el Palau de la Generalitat Valenciana. Marca de pedrapiquer en l’àngel esquerre de la portada Arma Christi.
  • 1505 u 1511: Importants donacions de la duquessa de Gandia, Maria Enríquez de Luna. Es finalitza el claustre superior gòtic en la seua part sud i est i es realitza l’aljub del monasteri en el pati dels tarongers.
  • 1499: Aportació econòmica de fra Cristóbal de Gradi per a que les obres del refectori finalitzen en sis anys.
  • 1497: Realització del claustre superior, panda Sud.
  • 1491: Finalització de les obres de l’aqüeducte gòtic del monasteri.
  • 1485: Iniciació de les obres de l’aqüeducte gòtic des de la font de Batlamala.
  • 1399: Realització d’una bassa per a l’arreplegada d’aigua de la font de Canelles en la zona sud, al costat de l’actual mur almenat de la plaça d’accés.
  • 1388: Llicència del bisbe de València per a traslladar el monasteri de la Plana de Xàbia a Cotalba. Pagament dels terrenys als moriscos que habiten en ell. Inici de les obres amb la construcció d’un xicotet monasteri annex. Existix una llicència prèvia del Bisbe de Gata de l’any 1385.

Abans de 1385, que és quan el Pare fra Francisco Castillo conta que Alfons “el Vell” realitza un xicotet i modest monasteri provisional per a albergar als frares vinguts de Xàbia, mentres realitzen el monasteri principal, ja existia el poblat de Cotalba o Tossalet de Cotalba. Este monasteri provisional encara existix parcialment dins del recinte del poblat musulmà.

L’origen d’este poblat seria un assentament romà, posteriorment convertit en una aldea morisca, amb la seua fortificació pròpia d’alcassaba i edificacions residencials del noble.

Parcialment estes edificacions foren empleades, integrant-se en la construcció del monasteri. Són les següents:

  • Banys moriscos baix el pati dels tarongers.
  • Torre morisca de l’extrem nord-oest.
  • Torre morisca posterior de la cuina.
  • Cos de sala d’armes pertanyent a una antiga casa noble.
  • Torre fortificada en el vèrtex nord-est.
  • Poblat musulmà lateral, torre d’Alfauir, llavadors, corrals i edificis residencials.
  • Traces de l’aqüeducte d’esta època.
  • Torre adossada a l’aqüeducte, utilitzada com a escorxador.