Desamortització

Durant el segle XIX Sant Jeroni de Cotalba va patir diverses desamortitzacions i les conseqüents exclaustracions.

L’última etapa del monasteri: la desamortització

En 1812 els monjos abandonen Sant Jeroni de Cotalba, quan les tropes napoleòniques els obliguen a evacuar el monasteri en el transcurs de la Guerra de l’Independència, fet que no va significar la despossessió ni la desamortització de cap dels seus béns. Finalitzada la guerra els monjos tornen a Sant Jeroni.

Durant el segle XIX Sant Jeroni de Cotalba va patir diverses desamortitzacions i les conseqüents exclaustracions, la primera d’elles succeïx en 1820, durant el Trieni Liberal. Després d’este període, els monjos retornen al monestir i intenten tornar a organitzar la comunitat i a reactivar la seua economia.

La desamortització definitiva arriba per mig dels decrets de Mendizábal. L’orde d’eixida dels monjos esta datada el 6 d’agost de 1835. En este moment, la comunitat de monjos de Sant Jeroni era la més numerosa i jove de la Comunitat Valenciana.

Anys després la família Trénor, d’orige irlandés, adquirí la finca. Si per a altres monasteris la venda a un particular va supondre la seua definitiva sentència de mort, en el cas de Cotalba la venda va ser la seua salvació.

Federico Trénor i Bucelli inicià la recuperació del monasteri, es convertix en una activa explotació agrícola, gran productora de moscatell. En este període s’invertix considerablement en l’immoble, acondicionant una part del mateix com a vivenda, i recuperant alguns elements originals.

Posteriorment passa el monasteri a les mans de Federico Trenor i Palavicino, qui també va realitzar importants millores en l’edifici i va convertir els horts del costat oest del convent en un jardí romàntic d’estil francés. El jardí, entre el convent i l’aqüeducte, és un bell paratge, exponent de la natura de la comarca de la Safor.

Ampliar informació

En 1936 esclatà la guerra civil, una lluita que va fer viure a Cotalba durs moments. Les necessitats de la guerra convertiren el convent en hospital per als ferits en combat, així com lloc d’asil per als ancians. Durant la guerra va desaparéixer l’esplèndida custòdia de Cotalba, que es guardava en la col.legiata de Gandia, i de la que només es conserva alguna imatge.

El treball de tornar Cotalba a la normalitat després de la guerra va ser molt dur però l’espenta de Maria Jesús Trénor Mascarós, baronesa d’Alaquàs, ho va fer possible. En 1946 es va cedir l’ús, de part del convent, a les Carmelites Descalces que s’havien quedat sense casa després de la guerra.

La família Trénor, a través de cinc generacions, ha sabut mantindre i conservar des de llavors, amb sensibilitat i respecte este valiós patrimoni arquitectònic.

El monasteri i el seu entorn foren declarats Bé d’Interés Cultural com a monument en l’any 1994.