Taulelleria
En el monasteri es poden observar interessants peces de taulelleria valenciana que daten dels segles XIV al XVII.
En el Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba es poden observar interessants peces de taulelleria valenciana que daten dels segles XIV al XVIII i que posseixen un valor artístic destacable, no sols per la seua antiguitat i bona conservació, sinó també per la seua qualitat i varietat estilística.
Els taulells es localitzen en diverses estances però principalment es poden observar a simple vista en el recobriment del saló o part baixa del refectori, en el pis de l’antiga biblioteca i l’arxiu o en la part superior del fumeral de la cuina dels monjos.
Després de la desamortització de Mendizábal en algunes estances desaparegué el paviment original, és el cas de l’arxiu del monasteri. Este fet fon resolt reposant el pis amb taulellets d’èpoques més recents d’altres estances, conservant-se així en esta estança solat de diferents èpoques del monasteri.
La història del monasteri és contemporània a l’evolució en la producció de la ceràmica valenciana.
En els cossos musulmans s’usen rajoles manuals (taulell o rajola plana).
En les excavacions arqueològiques de les criptes s’han trobat restes de ceràmica rústica a baixa temperatura, gres, porcellana o raku; fang i cantereria; en l’arcada, peces de “canal” pròpia de séquies i drenatges, així com “canonades” o “canons”, o peces de baixant.
Ampliar informació
Respecte a la ceràmica de sòls i paraments es localitzen “socarrats” del segle XIV com les xicotetes peces 10 x 10 cm del sòl de l’església original o peces romboidals de les estances nobles d’origen; monocolor, verd i negre o blau.
En el monasteri podem trobar ceràmica mudèjar del segle XV en els sòls de la cúria, (actual administració), bescuitada, de xicoteta dimensió, 15 x 15 cm, i paleta de colors reduïda (negre, verd, roig) i taulelleria medieval en la contrapetja de les escales i sòcols del claustre; plana, de colors clars i sense lluentor. També es pot admirar ceràmica del segle XV sobre el fumeral de l’actual cuina, abans infermeria, fitant amb l’antic hospital.
Es pot trobar ceràmica dels segles XVI i XVII en el sòl de la biblioteca, i en el mural de Sant Jeroni, realitzat quasi monocolor, com les grisalles.
Trobem ceràmica del segle XVIII en els sòcols del refectori; ceràmica vitrificada tradicional de Manises o Alcora, en colors vius i també en les contrapetges de la gran escala imperial per la qual s’accedix a la sala d’armes des del mateix refectori.
