Cronologia històrica

A continuació trobarà una cronologia de la història del monasteri des de la seua fundació fins a l’actualitat.

Abans de 1385, que és quan el Pare fra Francisco Castillo conta que Alfons “el Vell” realitza un xicotet i modest monasteri provisional per a albergar als frares vinguts de Xàbia, mentres realitzen el monasteri principal, ja existia el poblat de Cotalba o Tossalet de Cotalba. Este monasteri provisional encara existix parcialment dins del recinte del poblat musulmà.

L’origen d’este poblat seria un assentament romà, posteriorment convertit en una aldea morisca, amb la seua fortificació pròpia d’alcassaba i edificacions residencials del noble.

Parcialment estes edificacions foren empleades, integrant-se en la construcció del monasteri. Són les següents:

  • Banys moriscos baix el pati dels tarongers.
  • Torre morisca de l’extrem nord-oest.
  • Torre morisca posterior de la cuina.
  • Cos de sala d’armes pertanyent a una antiga casa noble.
  • Torre fortificada en el vèrtiç nord-est.
  • Poblat musulmà lateral, torre d’Alfauir, llavadors, corrals i edificis residencials.
  • Traces de l’aqüeducte d’esta època.
  • Torre adossada a l’aqüeducte, utilitzada com a escorxador.

Cronologia històrica

  • 1374: Visita de tres monjos, antics eremites de la Plana de Xàbia a Avignon per a sol.licitar de Gregori XI la fundació d’un monasteri en eixe lloc. Bula aprovatòria del nomenat Papa e inici de les obres.
  • 1375: Acabament de les obres.
  • 1376: Segrest i captiveri dels monjos per pirates barbarescs. Pagament del rescat per part d’Alfons “el Vell”.
  • 1385: Autorització del bisbe de Gata per a traslladar-se a Cotalba.
  • 1388: Llicència del bisbe de València per a traslladar el monasteri de la Plana de Xàbia a Cotalba. Pagament dels terrenys als moriscos que habiten en ell. Inici de les obres amb la construcció d’un xicotet monasteri annex. El seu prior fundador fon fra Jaime Juanes. Predicació de Sant Vicent Ferrer en el monasteri.
  • 1390: Donació del lloc de Cotalba a la comunitat, amb tots els seus termes.
  • 1391: Passa la rectoria de Palma a la jurisdicció del monasteri.
  • 1392: Clement VII confirma l’autorització del trasllat del lloc del monasteri.
  • 1393: Donació al monasteri de la font del peu del castell de Palma, anomenada de Canelles.
  • 1399: Realització d’una bassa per a l’arreplegada d’aigua de la font de Canelles en la zona sud, junt a l’actual mur almenat de la plaça d’accés.
  • 1401: Fundació del monasteri de Santa Maria de la Murta, en Alzira, per la comunitat de Cotalba.
  • 1406: Annexió de la baronia de Palma i el seu terme a Gandia.
  • 1412: Mort d’Alfons el Vell. Importants donacions.
  • 1415: Donació de 4.000 sous sobre els fruits d’Alfauir i Rafelet de Bonamira (actual Lloc Nou de Sant Jeroni) per Alfons “el Jove”. Primer capítul general de l’ordre jerònima en el Real Monasterio de Santa Maria, en Guadalupe (Càceres). Acudix una representació de Cotalba.
  • 1424: Donació definitiva a la comunitat de les terres de l’heretat. S’inclouen Alfauir i Rafelet de Bonamira.
  • 1475: Adquisició d’Orriols, provinent d’una herència de Pere d’Orriols. Cedida des del testament de Pere d’Orriols en 1404, s’accedix a estes terres plenament en 1489, al finalitzar els pleits d’heretat.
  • 1485: Iniciació de les obres de l’aqüeducte, des de la font de Batlamala.
  • 1491: Finalització de les obres de l’aqüeducte.
  • 1497: Realització del claustre superior, panda Sud.
  • 1499: Aportació econòmica de fra Cristóbal de Gradi per a que les obres del refectori finalitzen en sis anys.
  • 1505: Expulsió dels musulmans de Rafelet de Bonamira.
  • 1511: Importants donacions de la duquessa de Gandia, Maria Enríquez de Luna. Es finalitza el claustre superior gòtic en la seua part sud i est i es realitza l’aljub del monasteri en el pati dels tarongers.
  • 1512: Realització del claustre superior, panda Est.
  • 1515: Expulsió dels moriscos d’Alfauir. Arrendament de Rafelet als cristians. Annexió al convent de l’alqueria de Tavernes Blanques.
  • 1534: S’annexiona al monasteri la rectoria de Ròtova, que comprén Castellonet (de la Conquesta) i Almiserà.
  • 1538: Establiment definitiu de pobladors en Alfauir.
  • 1546: Falta Leonor de Castro Mello i Meneses en el monasteri, esposa del IV Duc de Gandia, Francesc de Borja, després d’uns mesos de convalescència, sent soterrada en la cripta de l’església.
  • 1578: Col.locació del retaule del pare Fra Nicolau Borràs sobre l’absis actual.
  • 1608: Construcció d’un nou “lloc” en substitució de Rafelet de Bonamira. Naix Lloc Nou de Sant Jeroni.
  • 1609: Expulsió dels moriscos. Carta en què es definixen els deures i drets dels vassalls.
  • 1614: Adquisició del molí d’Alfaç.
  • 1639: Gran terratrémol en la zona que destruix distintes parts del monasteri.
  • 1644: Gran terratrémol que destruïx part de l’edificació.
  • 1689: Construcció del transagrari per Francisco Padilla i de la capella major, hui derruïda.
  • 1729: Edificació de l’abadia de Ròtova.
  • 1734: Importants reformes en l’abadia de Palma.
  • 1738: Arrendament dels drets senyorials de la comunitat monacal.
  • 1743: «Es muda el comandament del govern del Monasteri».
  • 1745: Gran terratrémol que arruïna part de l’edificació del monasteri, causant danys en l’església, la torre major i en la volta superior de la qual es desprén la primera rosca.
  • 1753: Realització de la capella de la Verge de la Salut en el pati sud‐est.
  • 1758: Realització de la capella major al costat de la Verge de la Salut.
  • 1773: Renovació del refectori i del cor de l’església a càrrec d’uns monjos italians.
  • 1785: Adquisició de l’órgue del monasteri.
  • 1791: Es tanca l’admissió de monjos.
  • 1802: De nou s’admet la incorporació de nous monjos.
  • 1819: Es limita la comunitat del monasteri a 30 monjos.
  • 1820: Primera exclaustració del monasteri. Es realitza un inventariat de béns i efectes.
  • 1834: El govern lliberal de Martínez de la Rosa prohibix l’admissió de nous monjos.
  • 1835: Arrendament dels terrenys per part de la família Trenor.
  • 1846: Adquisició del monasteri, les terres annexes i els drets d’aigua per part de Tomás Trenor Keating.
  • 1890: En esta dècada s’incendia la capella de la Verge de la Salut i la capella major, demolint-se i danyant el presbiteri de l’església.
  • 1910: En esta dècada es realitzen els jardins romàntics, el cobriment amb finestrals del claustre superior i altres millores en l’interior del monasteri.
  • 1936-1939: Durant la guerra civil espanyola el monasteri és convertit en hospital militar, tenint en compte les necessitats de la guerra.
  • 1940-1950: Rehabilitació del monasteri després de la guerra civil espanyola en què fon utilitzat com hospital militar, produint-se diversos danys en tot el conjunt. Les actuacions principals seran la restauració del claustre inferior, que havia quedat molt danyat, revertint-lo al seu estat original i suprimint el tapiat amb finestres per al seu ús com habitacions de l’hospital. Seran restaurades les portes amb decoració de fusta de moltes de les estances i es torna a moblar el monasteri, ja que durant la guerra desapareixen bona part dels quadres i mobles que ho decoraven.
    1994: El monasteri és declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) el 24 de maig de 1994 per mig del decret 93/1994 de la Generalitat Valenciana.
  • 2004: Projecte d’adequació de les zones visitables del monasteri per part de l’arquitecta María Domínguez Calabuig. Obres d’adequació, seguretat i il.luminació per a l’obertura al públic del monasteri.
  • 2005: Autorització el 26 de maig de 2005 del règim de visites al públic per part de la Conselleria de Cultura. El monasteri queda obert a les visites en maig de 2005 per mig d’acord amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
  • 2008: Rehabilitació del cos de Sitges o “sala garrofera” restaurada per a albergar la sala de projecció i interpretació del monasteri.
  • 2014: Adequació i obertura del refectori per a la seua obertura al públic. L’estança s’obrí a les visites en juny de 2014.
  • 2014-2015: Rehabilitació integral del cos estructural de la torre del prior. La torre es troba ubicada en l’extrem sud-oest, al costat de la bassa agrícola i els jardins romàntics, en la part oest del monasteri.
  • 2015: Adequació del claustre superior, el “pati dels lleons” i la sala d’armes per a la seua obertura a les visites. Estes estances són inaugurades i obertes al públic en maig de 2015.
  • 2016: Localització i salvament arqueològic de les criptes principals del monasteri; descobriment de la cripta de la família d’Ausiàs March.

Abans de 1385, que és quan el Pare fra Francisco Castillo conta que Alfons “el Vell” realitza un xicotet i modest monasteri provisional per a albergar als frares vinguts de Xàbia, mentres realitzen el monasteri principal, ja existia el poblat de Cotalba o Tossalet de Cotalba. Este monasteri provisional encara existix parcialment dins del recinte del poblat musulmà.

L’origen d’este poblat seria un assentament romà, posteriorment convertit en una aldea morisca, amb la seua fortificació pròpia d’alcassaba i edificacions residencials del noble.

Parcialment estes edificacions foren empleades, integrant-se en la construcció del monasteri. Són les següents:

  • Banys moriscos baix el pati dels tarongers.
  • Torre morisca de l’extrem nord-oest.
  • Torre morisca posterior de la cuina.
  • Cos de sala d’armes pertanyent a una antiga casa noble.
  • Torre fortificada en el vèrtiç nord-est.
  • Poblat musulmà lateral, torre d’Alfauir, llavadors, corrals i edificis residencials.
  • Traces de l’aqüeducte d’esta època.
  • Torre adossada a l’aqüeducte, utilitzada com a escorxador.

Cronologia històrica

  • 1374: Visita de tres monjos, antics eremites de la Plana de Xàbia a Avignon per a sol.licitar de Gregori XI la fundació d’un monasteri en eixe lloc. Bula aprovatòria del nomenat Papa e inici de les obres.
  • 1375: Acabament de les obres.
  • 1376: Segrest i captiveri dels monjos per pirates barbarescs. Pagament del rescat per part d’Alfons “el Vell”.
  • 1385: Autorització del bisbe de Gata per a traslladar-se a Cotalba.
  • 1388: Llicència del bisbe de València per a traslladar el monasteri de la Plana de Xàbia a Cotalba. Pagament dels terrenys als moriscos que habiten en ell. Inici de les obres amb la construcció d’un xicotet monasteri annex. El seu prior fundador fon fra Jaime Juanes. Predicació de Sant Vicent Ferrer en el monasteri.
  • 1390: Donació del lloc de Cotalba a la comunitat, amb tots els seus termes.
  • 1391: Passa la rectoria de Palma a la jurisdicció del monasteri.
  • 1392: Clement VII confirma l’autorització del trasllat del lloc del monasteri.
  • 1393: Donació al monasteri de la font del peu del castell de Palma, anomenada de Canelles.
  • 1399: Realització d’una bassa per a l’arreplegada d’aigua de la font de Canelles en la zona sud, junt a l’actual mur almenat de la plaça d’accés.
  • 1401: Fundació del monasteri de Santa Maria de la Murta, en Alzira, per la comunitat de Cotalba.
  • 1406: Annexió de la baronia de Palma i el seu terme a Gandia.
  • 1412: Mort d’Alfons el Vell. Importants donacions.
  • 1415: Donació de 4.000 sous sobre els fruits d’Alfauir i Rafelet de Bonamira (actual Lloc Nou de Sant Jeroni) per Alfons “el Jove”. Primer capítul general de l’ordre jerònima en el Real Monasterio de Santa Maria, en Guadalupe (Càceres). Acudix una representació de Cotalba.
  • 1424: Donació definitiva a la comunitat de les terres de l’heretat. S’inclouen Alfauir i Rafelet de Bonamira.
  • 1475: Adquisició d’Orriols, provinent d’una herència de Pere d’Orriols. Cedida des del testament de Pere d’Orriols en 1404, s’accedix a estes terres plenament en 1489, al finalitzar els pleits d’heretat.
  • 1485: Iniciació de les obres de l’aqüeducte, des de la font de Batlamala.
  • 1491: Finalització de les obres de l’aqüeducte.
  • 1497: Realització del claustre superior, panda Sud.
  • 1499: Aportació econòmica de fra Cristóbal de Gradi per a que les obres del refectori finalitzen en sis anys.
  • 1505: Expulsió dels musulmans de Rafelet de Bonamira.
  • 1511: Importants donacions de la duquessa de Gandia, Maria Enríquez de Luna. Es finalitza el claustre superior gòtic en la seua part sud i est i es realitza l’aljub del monasteri en el pati dels tarongers.
  • 1512: Realització del claustre superior, panda Est.
  • 1515: Expulsió dels moriscos d’Alfauir. Arrendament de Rafelet als cristians. Annexió al convent de l’alqueria de Tavernes Blanques.
  • 1534: S’annexiona al monasteri la rectoria de Ròtova, que comprén Castellonet (de la Conquesta) i Almiserà.
  • 1538: Establiment definitiu de pobladors en Alfauir.
  • 1546: Falta Leonor de Castro Mello i Meneses en el monasteri, esposa del IV Duc de Gandia, Francesc de Borja, després d’uns mesos de convalescència, sent soterrada en la cripta de l’església.
  • 1578: Col.locació del retaule del pare Fra Nicolau Borràs sobre l’absis actual.
  • 1608: Construcció d’un nou “lloc” en substitució de Rafelet de Bonamira. Naix Lloc Nou de Sant Jeroni.
  • 1609: Expulsió dels moriscos. Carta en què es definixen els deures i drets dels vassalls.
  • 1614: Adquisició del molí d’Alfaç.
  • 1639: Gran terratrémol en la zona que destruix distintes parts del monasteri.
  • 1644: Gran terratrémol que destruïx part de l’edificació.
  • 1689: Construcció del transagrari per Francisco Padilla i de la capella major, hui derruïda.
  • 1729: Edificació de l’abadia de Ròtova.
  • 1734: Importants reformes en l’abadia de Palma.
  • 1738: Arrendament dels drets senyorials de la comunitat monacal.
  • 1743: «Es muda el comandament del govern del Monasteri».
  • 1745: Gran terratrémol que arruïna part de l’edificació del monasteri, causant danys en l’església, la torre major i en la volta superior de la qual es desprén la primera rosca.
  • 1753: Realització de la capella de la Verge de la Salut en el pati sud‐est.
  • 1758: Realització de la capella major al costat de la Verge de la Salut.
  • 1773: Renovació del refectori i del cor de l’església a càrrec d’uns monjos italians.
  • 1785: Adquisició de l’órgue del monasteri.
  • 1791: Es tanca l’admissió de monjos.
  • 1802: De nou s’admet la incorporació de nous monjos.
  • 1819: Es limita la comunitat del monasteri a 30 monjos.
  • 1820: Primera exclaustració del monasteri. Es realitza un inventariat de béns i efectes.
  • 1834: El govern lliberal de Martínez de la Rosa prohibix l’admissió de nous monjos.
  • 1835: Arrendament dels terrenys per part de la família Trenor.
  • 1846: Adquisició del monasteri, les terres annexes i els drets d’aigua per part de Tomás Trenor Keating.
  • 1890: En esta dècada s’incendia la capella de la Verge de la Salut i la capella major, demolint-se i danyant el presbiteri de l’església.
  • 1910: En esta dècada es realitzen els jardins romàntics, el cobriment amb finestrals del claustre superior i altres millores en l’interior del monasteri.
  • 1936-1939: Durant la guerra civil espanyola el monasteri és convertit en hospital militar, tenint en compte les necessitats de la guerra.
  • 1940-1950: Rehabilitació del monasteri després de la guerra civil espanyola en què fon utilitzat com hospital militar, produint-se diversos danys en tot el conjunt. Les actuacions principals seran la restauració del claustre inferior, que havia quedat molt danyat, revertint-lo al seu estat original i suprimint el tapiat amb finestres per al seu ús com habitacions de l’hospital. Seran restaurades les portes amb decoració de fusta de moltes de les estances i es torna a moblar el monasteri, ja que durant la guerra desapareixen bona part dels quadres i mobles que ho decoraven.
    1994: El monasteri és declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) el 24 de maig de 1994 per mig del decret 93/1994 de la Generalitat Valenciana.
  • 2004: Projecte d’adequació de les zones visitables del monasteri per part de l’arquitecta María Domínguez Calabuig. Obres d’adequació, seguretat i il.luminació per a l’obertura al públic del monasteri.
  • 2005: Autorització el 26 de maig de 2005 del règim de visites al públic per part de la Conselleria de Cultura. El monasteri queda obert a les visites en maig de 2005 per mig d’acord amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
  • 2008: Rehabilitació del cos de Sitges o “sala garrofera” restaurada per a albergar la sala de projecció i interpretació del monasteri.
  • 2014: Adequació i obertura del refectori per a la seua obertura al públic. L’estança s’obrí a les visites en juny de 2014.
  • 2014-2015: Rehabilitació integral del cos estructural de la torre del prior. La torre es troba ubicada en l’extrem sud-oest, al costat de la bassa agrícola i els jardins romàntics, en la part oest del monasteri.
  • 2015: Adequació del claustre superior, el “pati dels lleons” i la sala d’armes per a la seua obertura a les visites. Estes estances són inaugurades i obertes al públic en maig de 2015.
  • 2016: Localització i salvament arqueològic de les criptes principals del monasteri; descobriment de la cripta de la família d’Ausiàs March.