Orige dels monjos
A pesar de la contínua relació del monestir amb el poder, no contava amb molts nobles entre les seues files, sent la majoria dels monjos d’orige rural i, generalment, de les proximitats del monestir. Així, en el segle XVIII el setanta-cinc per cent procedixen de la mateixa comarca, sent les localitats de Pego, Gandia i Oliva les que aporten un major número de vocacions.
El número de monjos estava al voltant dels 35, entrant una mija de 6 cada 7 anys. Els xics ingressaven en el convent entre els 13 i els 20 anys, i allí romandrien, aproximadament quaranta anys. Solia tractar-se de fills de llauradors i famílies acomodades que podien permetre’s el luxe de prescindir d’un membre de la família per a les tasques agrícoles. Estos xics havien de complir una sèrie de requisits per a ser acceptats en el si de la comunitat, a més d’aportar una suma de diners, havien de saber llatí, tindre bona vista i bona veu.
Però en el monestir no sols vivien monjos, també residien en ell criats i germans llecs, estos últims eren els que vestien l’hàbit de l’orde, però no arribaven a professar.
Els seglars també jugaven un destacat paper en la vida del monestir, els advocats, delegats, metges, veterinaris, pastors, guardes… eren vitals per al funcionament correcte de l’engranatge monàstic.