La vida en Sant Jeroni de Cotalba

Orige dels monjos

A pesar de la contínua relació del monestir amb el poder, no contava amb molts nobles entre les seues files, sent la majoria dels monjos d’orige rural i, generalment, de les proximitats del monestir. Així, en el segle XVIII el setanta-cinc per cent procedixen de la mateixa comarca, sent les localitats de Pego, Gandia i Oliva les que aporten un major número de vocacions.

El número de monjos estava al voltant dels 35, entrant una mija de 6 cada 7 anys. Els xics ingressaven en el convent entre els 13 i els 20 anys, i allí romandrien, aproximadament quaranta anys. Solia tractar-se de fills de llauradors i famílies acomodades que podien permetre’s el luxe de prescindir d’un membre de la família per a les tasques agrícoles. Estos xics havien de complir una sèrie de requisits per a ser acceptats en el si de la comunitat, a més d’aportar una suma de diners, havien de saber llatí, tindre bona vista i bona veu.

Però en el monestir no sols vivien monjos, també residien en ell criats i germans llecs, estos últims eren els que vestien l’hàbit de l’orde, però no arribaven a professar.

Els seglars també jugaven un destacat paper en la vida del monestir, els advocats, delegats, metges, veterinaris, pastors, guardes… eren vitals per al funcionament correcte de l’engranatge monàstic.

Vida i organització interna

Els monjos estaven organitzats de forma jeràrquica, la cima l’ocupava el prior, seguit pel vicari-president, els expriors, els monjos sacerdots, els novici i, finalment els germans llecs.

L’administració econòmica del monestir, estava en mans dels propis monjos, que organitzaven l’activitat en diferents sectors, cada un d’ells a càrrec d’un administrador: l’administrador del forn, de l’hort, del magatzem d’oli, del magatzem de grans, etc. Així mateix, existia la figura del procurador, que s’encarregava de les rendes de les diferents àrees geogràfiques en que la comunitat tenia interessos econòmics; hi havia un procurador per a Gandia, un altre per als llocs d’Alfauir, Lloc Nou i, en general, per al terme de Palma, i finalment, el procurador de Valencia.

El culte litúrgic i la lectura dels Pares de l’Església constituïen la principal activitat dels monjos en Cotalba. Especial rellevància dins de la llitúrgia li donaven al cor, considerat camí cap al cel. En 1759 es renova l’orgue i es crea una oficina de música.

Economía

L’agricultura ha sigut fonamental en l’activitat econòmica de Sant Jeroni de Cotalba, destacant especialment el cultiu d’oliveres i vinyes, així com les garroferes i, en menor grau, els fruiters.

En els segles XVII i XVIII cobren importància els cultius comercials, sobretot la morera, amparat per l’auge seder que es desenrotlla en tot el Regne de València. Cal senyalar que en el monestir es desenrotllava una xicoteta activitat ganadera, dirigida al consum intern.

L’organització econòmica estava basada en dos pilars fonamentals. El primer d’ells està constituït per la reserva senyorial, formada per les terres de Cotalba, junt amb els censos i rendes dels llocs que eren senyoriu dels monjos: Alfauir, Lloc Nou de Sant Jeroni, la granja de Rafalet de Bonamira, les cases procura, Tavernes Blanques i Orriols.

El segon dels pilars ho componen les rendes obtingudes, a través dels diferents modes d’inversió que els jerònims de Cotalba van amprar en cada época històrica: censos emfitèutics, censals, cartes de gràcia i, finalment, la compra d’immobles en propietat absoluta.