Cavallerissa
En esta quadra de mules podem apreciar els principals apers de cultiu que es van usar en estos segles.
En esta quadra de mules podem apreciar els principals apers de cultiu que es van usar en estos segles.
Estada gòtica amb volta soportada per dos arcs faixons apuntats. Es conserven en ella l’abeurador, el pessebre i l’empedrat originals. Presidint la cavallerissa, sobre el pessebre, un plafó ceràmic del segle XVI, amb la representació de Sant Antoni Abat.
Fins al segle XVIII els monjos jerònims cultivaven preferentment l’olivera, la vinya, garroferes i ametlers, a més de les seues hortes, però ja en este segle van començar a plantar la morera, que servia per a alimentar els cucs de seda, llavors indústria important en tot el Regne de València. Estos cultius es van mantindre fins a 1835, data en què els monjos van abandonar el monestir, per la desamortització.
Quan Tomás Trénor Keating comprà el monestir en 1843, va plantar a més gran quantitat de vinyes, anouers i demés, per a arreplegar collites de panses, anous i altres fruites seques.
El seu fill, Federico Trénor Bucelli, va utilitzar les vinyes per a elaborar vi que, junt amb l’anteriorment dit, era exportat a Cuba, Filipines i Hispanoamèrica, aconseguint una gran explotació agrícola, augmentant el número de mules, cavalls, vaques i ovelles.
El seu net, Federico Trénor Palavicino, va continuar en esta línia, tenint com a treballadors de les seues terres a la majoria de veïns de Ròtova i Alfauir.
