Torre major
D'estil gòtic valencià i datada en el segle XV, és el centre d’atenció de l’edifici pel seu volum i altura.
És el centre d’atenció de l’edifici pel seu volum i altura, i sobreïx de la llínia de la fatxada principal. Fon realitzada en el segles XIV i XV, adossada a l’església i junt a la plaça del monestir. Es tracta d’una construcció de planta rectangular.
La construcció és de maçoneria en el parament central de cada cara, amb un encadenat de selleria en els ànguls. La torre està dividida en quatre cossos per mig de motlures, sent l’últim cos rematat amb merlets, el que albergava les campanes. La coberta és de rajola massissa sobre arcs apuntats. Esta torre és característica de les fortificacions medievals.
L’estada de la planta baixa va ser transformada en sagristia. La seua coberta, de finals del segle XVII, presenta una decoració d’esgrafiats en blau i blanc.
En la primera planta es localitza un panell ceràmic dedicat a Sant Jeroni en el que apareixen tres dels emblemes que identifiquen al Sant: la cova, el lleó i el birret cardenalici. Junt amb estos apareixen altres símbols més relacionats amb l’orde: un llibre, un mapamundi i una esquadra. L’últim cos és el de campanes i presenta quatre vans apuntats, u per cada costat.
La torre és el lloc triat per a situar la làpida fundacional. La citada làpida està escrita amb lletres gòtiques i el text en valencià de la qual diu:
“Lo Molt Alt Senyor Don Alfonso, fill del Infant En Pere, Duch de Gandia, Marques de Villena, Comte de Ribagorça e Denia funda aquest monastir a honor de Deu e Sant Geroni, l’any MCCCLXXXVIII.”
